13 de juny és el dia Internacional de Sensibilització sobre l’albinisme. El que significa que les organitzacions que lluiten diàriament a tot el món per millorar les condicions i la qualitat de vida de les persones que tenen aquesta condició genètica ens unim per alçar la veu en defensa d’aquest col·lectiu tan discriminat, estigmatitzat i perseguit en totes les nostres societats.

Una de les tantes tragèdies oblidades a l’Àfrica és el de les persones amb albinisme. Independentment dels problemes de salut que pateixen, que són molts, la seva situació és dramàtica: discriminats, perseguits, mutil·lats, assassinats… 

Ningú no sap quants albins i albines hi ha a l’Àfrica. Així que les xifres acostumen a ser orientatives. Per posar uns exemples, a Zàmbia en són 25.000; a Zimbabue es calcula que hi haurà uns 70.000; a Tanzània podrien ser 35.000, mentre que a Malawi serien uns 10.000… I tots, a banda de patir la mateixa malaltia, viuen sota l’amenaça permanent de ser segrestats i assassinats.  Així que el destí de molts ha estat el de viure amagats tota la seva vida. 

A Malawi les persones amb albinisme afronten l’amenaça constant de ser assassinades per a l’obtenció de membres dels seus cossos, en un país on la gran majoria dels crims macabres realitzats a aquest col·lectiu no es resolen, molt menys es castiguen i on es prega les seves autoritats que han de reformar el sistema judicial i penal per protegir les persones amb albinisme.

Els casos no són aïllats milers de persones amb albinisme i els seus familiars viuen en un recel continu a Malawi, i el terror afecta tant a menors i adults, en una societat en la qual hi ha el mite que els ossos o certes parts de l’organisme de aquestes persones atrauen la riquesa o són de caràcter màgic, de manera que hi ha un comerç amb les parts d’aquests cossos per fer bruixeria.

Si bé a l’Àfrica austral han començat a sorgir grups que defensen les persones amb albinisme, la feina per trencar amb les superticions i els mites que hi ha al seu voltant és molta. Per exemple, la creença popular és que no poden estudiar perquè no tenen intel·ligència, no se’ls pot tocar perquè et contagien la seva malaltia i fins i tot es diu que els albins no moren, desapareixen perque no són humans sinó esperits… 

I una de les grans preocupacions és la inacció internacional davant d’una tragèdia humana que supera els pitjors dels malsons. Les parts del cos d’una persona albina tenen preu: cabells, ossos, genitals, extremitats… arribant-se a pagar 70.000 euros per «un albí sencer!» En mans d’un bruixot, les parts del cos d’un albí poden fer ric el client o guarir-lo de malalties com la SIDA. 

Alguna cosa cal fer. Petits Músics del Món s’ha proposat, de moment, donar a conèixer aquesta realitat arreu de Catalunya. És una petita gota d’aigua a l’oceà… Però com se sol dir, tot llarg viatge – i aquest ho serà – comença amb un pas.