Ubuntu: Un primer apunt sobre les lliçons del projecte Aprenem a Cooperar

Infants d’una escola catalana participen en el projecte Aprenem a Cooperar
Una classe amb nenes i nens de deu anys. Entra un membre de Petits Músics. Es fan les presentacions. El tallerista fa la pregunta de rigor: “Algú sap on és Malawi?” Totes les nens i tots els nens alcen atabalats la mà. La mestra ja els ho ha explicat. Una segona pregunta: “I sabeu com s’hi viu a Malawi?” Un altre cop la cridòria d’uns infants que ja saben que la vida a aquest país africà és difícil. Així que la tercera pregunta entra pràcticament sola: “I podem fer alguna cosa?” I totes les nenes i tots els nens esclaten en mil i una propostes solidàries. Fet, amb dificultats, el silenci, una quarta pregunta: “I per què els hauríem d’ajudar?” Sense que ni elles ni ells ho sabessin, totes les respostes de les nenes i nens de les nostres escoles ens duien a un concepte molt arrelat a l’Àfrica austral:ubuntu. Ubuntu ho podríem traduir com ser solidari amb els i les altres sense més explicacions, perquè tots i totes formem part d’una mateixa família.  
  
Enguany, gràcies al projecte Aprenem a Cooperar, hem tingut l’oportunitat de compartir moments quasi màgics amb nenes i nenes d’escoles de Barcelona i Sant Cugat. Com a Petits Músics del Món, en una primera sessió, vam entrar a les seves aules per parlar de la cooperació, la solidaritat i Malawi i per a explicar-los que en unes setmanes, en una segona sessió, els visitaria un grup de deu nenes i nens de l’Àfrica, d’aquest país que tot just acabaven de conèixer.
Si ja a la primera sessió – en la que nosaltres els parlàvem de temes tan estranys com la cooperació i sobre aquell país desconegut enmig de l’Àfrica – les preguntes i els comentaris ens sorprenien positivament una i una altra vegada, més sorprenent va ser la rebuda que les nenes i els nens catalans feien al grup que acabava d’arribar de Malawi.
Acollida excel·lent, empatia immediata, curiositat per saber coses d’elles i ells… ganes de fer coses, d’ajudar, de treballar plegats, de compartir. Un altre cop el concepte ubuntu tornava a aparèixer de forma espontània. Així va ser en totes i cadascuna de les escoles i instituts de Barcelona i Sant Cugat que vam visitar.
Tot plegat formava part, un any més, del projecte Aprenem a Cooperar que ja fa uns quants anys Petits Músics del Món impulsa amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Aquesta és una iniciativa d’allò que anomenem Educació per al Desenvolupament.
L’Educació per al Desenvolupament sorgeix per donar resposta a la necessitat de generar una consciència sobre la realitat mundial i, especialment la dels països del Sud, construir una ciutadania crítica, políticament activa i socialment compromesa amb un desenvolupament global just i equitatiu.
Tornant al fil inicial, per experiència, aquest dia a dia que ens apropa a les escoles de Catalunya, no creiem que sigui tan necessari generar consciència com mantenir la que ja tenen. Els nens i nenes són solidaris i solidàries de mena. No cal generar res, cal evitar que caiguin en el parany dels discursos que ens mostren l’”altre” com una font d’inquietuds, de desconfiança, de pors… Ens atrevim a dir que la solidaritat és innata i que per tant l’objectiu de l’Educació per al Desenvolupament ha de buscar que no es perdin els valors de justícia, equitat, solidaritat… més que generar-los.
Cap ni un dels nens i nenes de Catalunya que van participar en els tallers Aprenem a Cooperar – i estem parlant de quasi un miler! – es va sentir malament per cantar, ballar i compartir moments amb els i les visitants de l’Àfrica. Era l’Ubuntu en acció.  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada